dimarts, 15 de juliol de 2014

«La Veu de Catalunya (1899-1937)»: una obra imprescindible

És ben sabuda la importància que va tenir el diari La Veu de Catalunya durant les primeres dècades del segle XX, com a eina de difusió de la Lliga Regionalista i de promoció de l'ideari de país que començà a materialitzar-se amb la Mancomunitat. Ningú, però, no n'havia fet encara un estudi exhaustiu i sistemàtic, i justament això és el que ens brinda Josep Maria Figueres (professor de Periodisme de la UAB) amb La Veu de Catalunya (1899-1937), que acaba de veure la llum de la mà d'Editorial Base i de l'Ajuntament de Barcelona.

A la taula rodona que se'n va fer dijous passat al Born Centre Cultural i que va moderar Quim Torra, Figueres va definir-lo com un «diari desacomplexat, que té un ideari i el defensa», que se suma a la reivindicació de l'autonomia promoguda a final dels anys 10 per la Lliga i que té una gran preocupació cultural. Un altre aspecte digne de remarcar (tal com va fer notar Josep Maria Casasús) és que, ja en els primers anys del segle XX, La Veu disposava d'un codi deontològic i un llibre d'estil; una prova més de la modernitat d'aquesta publicació.
 
Quim Torra, Joan Manuel Tresserres, Josep Maria Figueres, Jaume Guillamet
i Josep Maria Casasús al Born Centre Cultural.


Figueres va acabar la seva presentació afirmant que La Veu és una mostra de la gran solidesa de la cultura catalana. També van intervenir en l'acte Joan Manuel Tresserres, que va lloar la intensa tasca de recerca que duu a terme Figueres des de fa anys en l'àmbit de la història del periodisme català, i Jaume Guillamet, que va subratllar la importància que té aquesta obra a l'hora d'eixamplar el coneixement sobre el nostre passat periodístic i, alhora, com a punt de partida per a noves investigacions.


Fitxa tècnica
La Veu de Catalunya (1899-1937)
Josep M. Figueres
Editorial Base
760 pàgines, 28.90 €

Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada